ÀREA DE LLENGUA CATALANA

1-      Realitza una fitxa sobre algun dels autors seguents, prenent com a  model la que hem fet a classe: 

FITXA D’AUTOR/-A
AUTOR	Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912 – 1994)
BIOGRAFIA	Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista. Es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993). Fou Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
BIBLIOGRAFIA	Podeu consultar els mateixos enllaços que en l’apartat anterior. No feu una llista de títols, redacteu la relació amb les obres més significatives. Tingueu en compte si van publicar obra en català des de l’exili o no, si van canviar de gènere literari (prosa, poesia, teatre...), si tractaven temes del país d’exili o temes generals...
VALORACIÓ PERSONAL	Es tracta que valoreu en grup l’opinió que us mereix aquest/a autor/a, tenint en compte el temps que li va tocar viure i les circumstàncies que el/la van portar a l’exili. També podeu incloure en la vostra valoració algun detall o anècdota de la seva vida o la seva obra que us cridin l’atenció.

2-      Ara agafa un mapa d’Europa o mundial i dibuixa l’itinerari de l’exili que va seguir el personatge del qual has fet la fitxa en l’activitat 1. Marca el nom de les ciutats mes importants per on va passar i, en últim lloc, com a destí final, allà on va morir.

Al final de la guerra civil, i després d'haver estat internat al camp de concentració de Prats de Molló, primer, i després al castell de Roissy-en-Brie, es va exiliar a Mèxic, un país estrany per a un català d'arrels forts. L'adaptació va ser molt difícil, però sempre va agrair l'esperit generós del país que el va acollir. Des del seu exili, el treball de Calders, juntament amb el d'altres intel · lectuals catalans, va ser clau per al desenvolupament de la consciència i la cultura catalanes.

Finalment mor el 21 de juliol de 1994 a Barcelona, després d'una llarga malaltia.

3-      Una de les publicacions en llengua catalana mes importants de l’exili fou, com ja saps, Quaderns de l’exili. Accedeixi-hi en la seva versió en línia1 i contesta aquestes preguntes (entre parèntesis se t’indica l’any i el numero de l’exemplar que has de consultar per trobar la informació que se’t demana)

·       Explica quins foren i en què’ consistien Els últims dies del president Companys, segons l’escrit de Manel Companys a la seva neboda Maria filla del president. Quin aspecte t’ha impressionat més?

El dia 3 d’octubre, custodiat per la Guàrdia Civil, i fortament emmanillat fins a fer-li sang, va arribar a Barcelona. El van portar a Montjuïc...
El dia 8 ho van saber les germanes, i el van voler veure, però van fracassar...
El dia 10, la Ramona una de les germanes de Companys va anar a Capitania amb aires de violència, i decidida a tot... Per fi, a les 7 de la tarda, el va poder veure a tres metres de distància... Està molt serè, i té la veu clara de sempre...
El dia 12, la Ramona va tenir permís, i va poder entrar a la cel.la a veure al seu germà; es van abraçar, la Ramona plorava i ell la va haver de consolar. Li va dir que estava content de trobar-se a Catalunya, i de morir per ella als cinquanta-vuit anys d’edat. Li va explicar el seu captiveri, i no se’n va queixar, malgrat el mal que li feien les ferides de l’esquena i de les cames...
El dia 14 hi van anar les tres germanes sense permís; a les onze sortien del judici molts militars.

Finalment el dia 15 és afusellat en el fossar del castell per la Guàrdia Civil. No va voler que li embenessin els ulls. Diu el defensor que va anar a la mort més tranquil que tots els senyors que eren allí. Les seves ultimes paraules van ser: VISCA CATALUNYA!

· Quina importància te per a la literatura catalana l’aparició a la Universitat de Columbia(USA)del Dictionary of Modern European Literature?

· La importància que te per a la literatura catalana l’aparició a la Universitat de Columbia(USA)del Dictionary of Modern European Literature

· A quina muntanya catalana es refereix l’article El nostre Sinaí? On es l’autentica muntanya? Per què creus que s’estableix aquesta comparació entre les dues muntanyes?

-El article el nostre Sinaí es refereix a la muntanya Montserrat.

-L’autentica muntanya es a Egipte

-S’estableix aquesta comparació entre les dues muntanyes perquè pel fet que Sinaí posseeix un significat religiós perquè va sr on deu va donar els deus manaments a Moisès així dons Montserrat seria una mena de representació d’aquest.